Per: Àngela Folguerola
Els gabinets de premsa s’han consolidat i ocupen el lloc que mereixen en l’estratègia de la companyia. Són moltes les empreses que, per fi, entenen que la comunicació és una part integral de la seva tàctica empresarial.
Encara que un negoci sempre ha tingut la necessitat de donar a conèixer els seus productes o serveis, la revolució digital ha donat un gir a la comunicació empresarial. Actualment ja no n’hi ha prou amb realitzar una comunicació unidireccional, si vols tenir èxit has d’escoltar als teus clients i oferir-los contingut de qualitat que els entretingui i aporti solucions. Les xarxes socials també han canviat completament la forma d’interactuar amb els stakeholders. Els nous canals socials han exposat les companyies davant dels seus públics. Com us vam explicar en un dels posts, ens trobem davant del gabinet de premsa 3.0.
Si a aquest nou paradigma sumem el tancament de mitjans de comunicació i una reducció de personal i equips disponibles, cada cop la confluència entre el mitjà i el gabinet de premsa és més necessària.
Interessos del yin i yang
Ho hem dit i ens reafirmem: el periodista que treballa en mitjans i el que ho fa en un gabinet de premsa són el yin i yang de la comunicació. Forces oposades i complementaries, l’existència d’un va lligada amb la de l’altre. La feina d’ambdós es troba a mig camí.
El redactor que treballa en un mitjà escrit, a la ràdio o a la televisió necessita continguts diaris d’interès per a la seva audiència. Tant en mitjans generalistes com en sectorials, els periodistes adquireixen un compromís amb el seu públic, que espera les últimes novetats respecte a aquells temes que són del seu interès. Això fa que cada dia es generi una gran quantitat de notícies, tenint en compte, a més, que en l’entorn online la informació és constant.
I aquí entra en joc el gabinet de premsa d’una companyia, que s’encarrega de facilitar la feina al periodista, proporcionant-li continguts que poden interessar a la seva audiència. El treball previ del gabinet de premsa consisteix en seleccionar la informació més interessant de la seva empresa per als mitjans i preparar-la per tal que, un cop rebuda, pugui publicar-se o, en altres casos, utilitzar-se com a font d’informació per a un reportatge.
Confluència d’objectius
Per tant, el periodista que treballa en un mitjà de comunicació es nodreix de la figura del periodista del gabinet de premsa per obtenir aquella informació de la companyia que vol donar a conèixer a la seva audiència. Quan més pròxima sigui la relació –i això s’aconsegueix cuidant-la amb el temps- més probable serà obtenir informació i, per tant, ser el primer en donar la notícia. Si no és possible obtenir l’exclusiva, al menys segurament comptarà amb una informació molt més rica i completa que la de la seva competència, per la qual cosa el lector escollirà aquell mitjà per informar-se.
Per la seva part, els periodistes que treballen en un gabinet de premsa lluitaran per tal que les seves noticies es publiquin als mitjans i ocupin un lloc destacat d’acord amb la seva importància. A més, detectaran totes les oportunitats mediàtiques on pugui participar la seva empresa. Si fem un símil amb un aparador, el gabinet de premsa treballa per tal que el seu producte –la companyia- tingui visibilitat, alguns cops ocupant els llocs centrals i, d’altres, en un segon terme. L’important és que el periodista la conegui i compti amb ella.
En conclusió, amb l’experiència adquirida treballant en mitjans de comunicació i ara en una agència puc assegurar que tots som periodistes amb un objectiu en comú: treballar de forma acurada una informació per tal que arribi a l’opinió pública.
Cuidar la relació entre el mitjà i el gabinet de premsa, independentment del lloc en el que ens trobem, serà imprescindible per aconseguir l’èxit esperat. Així doncs, només ens queda afegir: llarga vida al yin i yang de la comunicació!