Per: Empar Baños
L’èxit d’un negoci depèn, en gran part, de la comunicació. Si el teu públic objectiu desconeix la teva empresa, els teus productes i els teus serveis, com han d’arribar a tu? En l’actualitat, la comunicació corporativa és una de les eines més potents per fer visible una empresa, per millorar el seu posicionament i apropar-la als seus futurs clients, ja sigui a través de la premsa o les xarxes socials. Sense ella, una empresa, producte o servei només existeixen per al seu director i els seus empleats, però no per a la resta del món. Per desgràcia, encara hi ha moltes empreses que ignoren la comunicació o, encara pitjor, releguen les funcions que exerceixen els especialistes en comunicació corporativa i les agències de comunicació a qualsevol que ‘es defensi parlant i escrivint’.
Segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, la primera definició del verb ‘comunicar‘ és ‘fer a una persona partícip del que es té’. Just el que comentàvem. Perquè els altres vulguin el que tens, vens o ofereixes primer han de conèixer-ho, ser conscients que existeix, i aquí és on comença la comunicació. I parlem de la comunicació només de la mà de professionals, agències de comunicació i de departaments creats específicament per a això.
Luís Arroyo i Magali Yus, autors del mític llibre Els cent errors de la comunicació de les organitzacions, defineixen a la perfecció què implica aquesta professió: Comunicar ‘implica diagnosticar què pensa la gent sobre l’organització per a la qual treballem, què volem reforçar o canviar de les seves percepcions, quin camí seguirem per fer-ho, quines activitats específiques desenvoluparem i quin és el millor moment per posar-les en marxa ‘.
Ser conscient de la importància de comunicar és el primer pas en la direcció correcta. Però què s’ha de tenir en compte perquè aquest pas no sigui en fals? Avui t’expliquem quins són els 5 errors més freqüents de les empreses a l’hora de comunicar. Val més evitar que curar:
1. La comunicació serveix com a arma defensiva
És un dels errors més freqüents i, alhora, més difícils de canviar. Entre les grans multinacionals (i fins i tot entre empreses més petites) és habitual veure la premsa com l’enemic, aquell al qual hem d’esquivar i defugir. El diàleg amb els mitjans de comunicació s’ha d’entendre com un altaveu per arribar al nostre públic, una eina d’aliança amb els nostres clients i una possibilitat per fer-se sentir. Tot i que, sens dubte, s’ha d’analitzar amb atenció el què, el com i on encendre aquest altaveu.
2. La comunicació equival únicament a sortir a la premsa
Els mitjans de comunicació no són ni l’únic canal on podem comunicar ni l’únic altaveu. Tampoc totes les empreses busquen sortir a la premsa ni tenen per què. Comunicar va més enllà de les activitats de premsa. Si el teu públic objectiu no llegeix els diaris ni està interessat el més mínim en seguir l’actualitat, com penses arribar a ell amb una entrevista en un diari econòmic? Comunicar també es pot fer a través d’altres canals, com les xarxes socials, esdeveniments, blocs … En comunicació hi ha vida més enllà de la premsa.
Fes un cop d’ull a aquest post: Comunicació interna i externa: claus a la teva empresa
3. La comunicació empresarial ha de ser espontània
De cap manera. Una cosa espontània fa referència a una acció no preparada, estudiada o analitzada. La comunicació corporativa no ha de ser mai espontània. Darrere d’una entrevista a la televisió o a la ràdio hi ha moltes hores de feina, des de formar el portaveu fins a redactar un argumentari detallat amb possibles temes de crisi (i les seves corresponents respostes). La comunicació pot ser de tot, però la comunicació empresarial mai serà espontània.
4. La comunicació és 100% proactiva
Encara que està clar que comunicar és, de per si, un acte proactiu no sempre vol dir donar una resposta en públic o enviar un comunicat. En casos de crisi corporativa és important valorar com respondre i si és realment necessari fer-ho. En alguns casos la millor comunicació pot ser la reactiva, aquella en què només es dóna informació si se sol·licita expressament i en base a un comunicat de crisi prèviament elaborat amb el client.
5. En comunicació tot s’hi val
No, en comunicació no tot s’hi val i jugar brut a curt o llarg termini pot sortir molt car. Hi ha pèssimes estratègies de comunicació que podrien entrar dins de la qualificació de ‘joc brut’, però avui ens quedarem amb algunes de les més habituals. Donar informació falsa, comprar els periodistes, fomentar la rivalitat entre els mitjans (per prioritzar un o un altre i donar exclusives sempre al mateix) o comprar espectadors per a les rodes de premsa. No tot s’hi val.
