Per: Daniel Liñán

Analitzar el resultat de la nostra activitat a les xarxes socials és fonamental per afinar la creació de contingut i rendibilitzar l’esforç.

Em ve de gust escriure sobre el Social Media perquè fins fa poc a Nal3 n’érem una mica escèptics. Els darrers casos d’èxit involuntari basats en la viralització del contingut ens han obligat a revisar part del que hem aprés.
Per això, pensem que ha arribat el moment d’adoptar una posició clara sobre el paper de les xarxes i la seva rendibilitat dins una política de màrqueting de continguts i Gabinet de Premsa.

PRIMERES FRUSTRACIONS

Segons ISDI (link a la pàgina), el 12% de les Pimes de l’estat tenen un perfil a alguna de les xarxes socials actuals, malauradament la gran majoria d’aquests perfils no troben el seu lloc ni aconsegueixen una audiència prou rellevant.

I és que sembla clar que si volem que les xarxes socials ens permetin augmentar la nostra credibilitat, visibilitat i reputació és necessari definir una estratègia coherent.

Les xarxes socials són una eina fantàstica per distribuir contingut, per això un cop més al centre de la nostra estratègia de màrqueting de continguts hem de situar el blog. El blog, complementant el nostre site corporatiu, és un espai perfecte per actualitzar de forma còmode i àgil tot el contingut que distribuirem mitjançant les xarxes.

CLASSIFICACIÓ RÀPIDA

La quantitat de xarxes socials disponibles –i les que estan per néixer encara- ens obliga a reflexionar abans d’escollir en quines ha de ser present la nostra empresa. Una correcta definició del nostre client –públic objectiu, target i/o Buyerpersona- ens ajudarà a afinar una mica més la nostra presència a les xarxes.

• Facebook: Creix constantment i actualment la formen més de 1000 milions d’usuaris a tot el món. A España és la segona pàgina més vista després de Google. El seu ús és eminentment lúdic tot i que quasi bé el 80% dels usuaris fan “m’agrada” sobre algun perfil empresarial. Té immenses possibilitats de viralització del contingut.

• Twitter: Té més de 600 milions d’usuaris i continua creixent. Els seus usuaris són més joves que els de Facebook. Té una altíssima capacitat de distribuir contingut. La seva població és heterogènia però d’obligat ús per als professionals liberals i líders d’opinió.

• Tuenti: és la xarxa més jove. El 60% dels seus usuaris encara no té 25 anys. Amb una bona implantació al sud de l’estat tot i que està decreixent en favor de Facebook.

• Google+: imprescindible per accelerar el posicionament del nostre blog. Els seus usuaris estan vinculats als comptes de Gmail.

• Pinterest: petita i harmoniosa. Estèticament fantàstica i amb boníssimes tasses de conversió.

• Instagram: el seu potencial anirà en paral•lel a la implantació dels smartphone. Fotografies tractades i màxima visualització. Caldrà que esbrinem com convertir el seu potencial en una font de clients.

• Linkedin: imprescindible al B2B. Més de 200 milions d’usuaris. Bons criteris de contingut compartit i potencialitat en l’ús dels grups. Mereix un capítol a part.:-)

ALTAVEUS DE CONTINGUT

Com hem dit, les xarxes socials actuen com altaveus per a la distribució de contingut. Amb elles, el màrqueting de continguts té, no només un bon transmissor del missatge, sinó, també – i sobre això tracta aquest post – un interessant mesurador dels interessos de l’audiència.

Sigui com sigui, és imprescindible dissenyar una correcta planificació dels continguts; creant contingut de qualitat, ordenant-lo en el temps (calendari mediàtic), amb una certa cohesió (línia editorial) i dotant-lo d’elements visuals (gràfics, imatges i infografies).

L’ESPASA DE DÀMOCLES

I arribem al nucli de l’assumpte. Com mesurem el resultat del nostre esforç? A l’èxit dels nostres continguts li diem engagement. Un eufemisme per definir si interessem a la gent o som avorrits i prescindibles.

Mesurar el grau d’afinitat és fonamental per orientar-nos entre el nostre públic objectiu i poder definir les nostres línies editorials i de contingut.

Per què volem mesurar l’engagement? Doncs perquè és una pauta que ens permet conèixer l’afinitat que despertem entre els futurs clients. A més afinitat tingui, sembla lògic pensar que més a prop seré de convertir l’usuari en un lead i finalment en client. És a dir, culminar l’objectiu de la tasca comunicativa.

ELEMENTS DE MESURA

Per tot això, definirem dos tipus de mètriques per mesurar la futura conversió: “de tràfic a lead” i de “lead a client” i per a cadascuna d’aquestes fases apuntarem unes mètriques que ens permetin orientar-nos i analitzar el rendiment de la nostra feina.

En tots dos casos, intentaré que aquestes mètriques funcionin com una bateria ordenada d’informació que em proporcioni dades respecte quines temàtiques interessen més la nostra audiència.

Crec que és important conèixer la capacitat d’un post de ser compartit perquè, malgrat que aquesta compartició no generi una conversió directa, ens permet conèixer el grau d’interès de la nostra audiència i, per tant, ajustar la nostra línia editorial fins assolir la conversió del client.

Permeteu-me una reflexió afegida. Aquesta matriu només defineix les mètriques a seguir. Però cal tenir en compte un ordre de magnitud. No és cap bogeria que un contingut a la xarxa sigui compartit pel 0,05% de l’audiència o que els likes no superin l’1% en perfils d’èxit. Són xifres baixes a nivell percentual, però reals en companyies d’èxit, per això, més que perseguir un resultat numèric penso que és interessant extrapolar tendències sobre les reaccions de l’audiència. En definitiva, usar les mètriques per orientar-nos i potenciar un tipus de contingut o si cal, reeditar-lo.

LA VISIÓ CONSTRUCTIVA

En conclusió, com sempre, hi ha una visió optimista de tot plegat. Òbviament la nostra presència a les xarxes, la capacitat de monitoritzar l’interès dels nostres continguts i la necessitat de mantenir-nos atents a les reaccions de l’audiència són un risc en quan a les reaccions i accés a l’opinió. Però al mateix temps és una oportunitat fantàstica per conèixer les opinions i no perdre la nostra capacitat de millora.

A Nal3, ens apuntem a conèixer opinions a través del contingut i, per suposat, conèixer la vostra al respecte d’aquest i d’altres posts. No dubteu a explicar-nos-la.